Quan ha acabat de fer el capoll, el cuc de seda descansa, i uns dies més tard fa una nova muda. En aquesta ocasió no canvia els seus òrgans i mandíbules, sinó que es converteix en una mena de mòmia anomenada nimfa, crisàlide o pupa, amb una coberta que al principi és flonja i transparent, però que al cap d'una estona es fa més dura i opaca. La nova forma es perfila en el contorn. On abans hi havia les potes de cuc ara hi ha unes pigues. Els cucs de seda resten adormits durant aquesta fase, mentre que a poc a poc es van definint els ulls, les antenes, les noves potes i el que més endavant seran les ales.
En aquesta fase el cuc de seda és ja una papallona de seda. Per sortir del capoll té un líquid especial, àcid, que destrossa la fibra en petits trossos. Tot i l'ús d'aquest líquid, la papallona ha de fer un gran esforç per sortir. Sovint necessita trencar una mica la seda, un fil molt resistent. Per estirar les ales les papallones han de fer molta pressió durant una bona estona. És per això que al principi no poden volar. És en aquest moment també quan els mascles i les femelles s'aparellen. Un cop acabat l'aparellament les papallones ja poden volar i les femelles es dediquen a pondre els ous i moren.
